En un raconet resguardat d'un terrat descuidat, han nascut no sabem comaquestes plantetes de Viola.
M'he sentit conten de que hagin vingut.
He recordat temps antics quan a les sèquies dels horts se'n plantava.
Al florir anaven a un geret adient, al pit de noi i noia
i si més no als llavis ensenyant-se els enamorats el petó
del seu compromís primaveral.
Coses que fan somniar.GRÀCIES, VIOLA.
............................
6 -3 – 09
Jo t’estimo viola
per més que el vent cru,
innocent.tu, et va prenent la vida.
Jo estimo el teu perfum
nascut en tija fina
buscant claror de llum
Jo estimo ta tendresa,
vestit als peu, gerdor folrada
plena de delicadesa.
Jo estimo ton cabell, viola,
ensenyant a l’intempèrie de la vida
l’essència de ta humilitat.
6 -3 – 09
Jo t’estimo viola
per més que el vent cru,
innocent.tu, et va prenent la vida.
Jo estimo el teu perfum
nascut en tija fina
buscant claror de llum
Jo estimo ta tendresa,
vestit als peu, gerdor folrada
plena de delicadesa.
Jo estimo ton cabell, viola,
ensenyant a l’intempèrie de la vida
l’essència de ta humilitat.
6 comentaris:
Uaaau!! quina sorpresa tan bonica!! Les heu trobat sense haver-les plantat :-)) Les llavors les haurà portat el vent.
És un regal que us fa la primavera!! :-)))
Anton, a mi t ambé m'han vingut moltes violes, sens e haver-les plantat. En un test, a les jardineres que fan la tanc a de cupressos, a terra. Jo també les estimo i les rego. I saps què? van sortir en un test on hi havia una planta de fulles gruixudes, una planta grassa, que arrela sempre i és molt resistent i les viole s gunayen, cada cop hi ha mñes violes i menys flors de fulles gruixudes. I saps què? que jo me n'alegro. Tan petites, tan tendres, tan bufones, tan fràgils... però amb tenacitat han guanyat!
flors independents i espontànies.
que boniques, oi? M'ha encantat el pòema.
l'essència de la humilitat... per què, les violetes són "les flors senzilles", si en realitat són precioses, en aspecte i en olor?
Bon cap de setmana, Anton!
Com sempre, un cop més, he de dir-te que el poema l'he trobat deliciós !!!
i les violetes, quina sorpresa més bonica de trobar-les així, quan un no s'ho espera. Bonica flor, bonic color... bonic post !!!
Aiiii! A mí nomès m'han sobreviscut les Tuies i encara mig mig.
Bona setmana amic Anton!!!!!!!!!
;)
De tant en tant també tenim sorpreses que ens alegren. Gràcies a tots.Anton.
Publica un comentari a l'entrada