divendres, 12 de desembre del 2008

164 -- ENS TIREN SAL A LES FERIDES.

QUE FREGUI, QUE FREGUI... A VEURE SI FA NET.
12 – 12 – 08

Ens tiren sal a les tendres ferides
I no deixen fer crosta ni endurir,
Ens rasquen amb ungles de llargues mides
I esgarrapen les galtes fins ferir.
Ens solquen amb veu de vell la paciència
Que hem apagat, atàvics, aigua al foc...
Les espurnes retornen ingerència
Renovant l’insult que creiem ja mort.
El mateix rostoll que crema nostra terra
No dubta i atia tea dirigint
La mala fe d’aixecar sa ma de guerra
I voler sentiments sans destruir.
No paren de resar les velles glòries
Dotant de prepotència el discurs...
Sa veritat son sols, per mi, històries
Per xafar més encara nostre tuf.
Ells no son nacionalistes i nació tenen,
Nosaltres no som estat, però PATRIA tenim
- En que quedem !! Renuncien sa llar i és venen
Per imposar... el que ell diu
I hauria de callar sa boca plena d’exabruptes
I hauria de callar, que tots sabem
Que ha set sa vida, camises corruptes
Que l’han salvat... Segueix en peu
.

3 comentaris:

assumpta ha dit...

"Ells no son nacionalistes i nació tenen,
Nosaltres no som estat, però PATRIA tenim !!! "
I tant Anton, quanta raó !!!

Ja et dic jo que s'hauria d'haver ennuagat! doncs sembla que ho va dir enmig d'un esmorzar!
Déu d'ésser la ràbia el que manté vius els fòssils???
Perquè es permet que hi hagi "gent" que "vomitant" quan parlen els tinguin dinan a taula ???
Perquè a algunes "persones" encara ara sel's hi permet tot ???
I nosaltres, els catalans, a rebre sempre !!!!!!!
Se'm posarà malament el sopar !!!

I I I I

zel ha dit...

Ara mateix, Antón, la diria tan i tan grossa, que passaré més tard... Fins ara, estimat!

fada ha dit...

Que no són nacionalistes? Ho porten als gens, Anton. I el pitjor de tot és que ni ho saben; els surt de natural. Hi ha coses que m'encenen la sang i he de fer un esforç per controlar-me... En fi, agafaré aire i respiraré a fons... Un petó.