Fa anys i panys les terres s’esbalçaren
I el penya- segat importa preu d’escorriment
Aquí hi espenyaven rucs, sí, els mataven
Empenyent-los i que fins baix rodolés.
Un dia un vencill al tibar es trencava,
L’amo del ruc, feia de ruc, caient
Per l’espenyall immens que el xuclava
I un miracle un coscoll gloriós li feu.
Parà el cop rompent ossos i costelles,
Al canyís el prengueren mig mort,
Quan respirà va veure les estrelles
Però salva la pell el carter boig.
--------------------
Nota, aquesta foto i poema son extrets del post EL TORMO allotjat a RETALLS VELLS ( bloc propi ) en el que hi entro coses actuals i velles relacionades amb La Torre de l'Espanyol.- Escrits aclaratoris, poemes i fotos.
----------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada