VUIT POEMES A LA ILLA ROJA

Com a mostra del que segueix aquests trossets de braç de gitano.

A nosaltres no ens apeteixen, però altres mamífers se'n deleren .

Fins la gerdor de l'arbriu està en consonància.

I el cel emmirallat del que per baix succeix.

Un paratge idílic on sols hi falta el so.

Les bestioles amb ales o sense que llencen de tant en tant

ses veus delicioses.

I tot això gràcies a la finesa de RITA

Ja la coneixeu...!

Última nota: Avui, 4 - 9 - 08

S'acaba el recital. Tot el que havia robat - amb permis - és tornat.

Que us vagi de gust.

Nota.- Avui ,3-9 -08, he insertat dos poemes més. Fotografies cedides per el bloc LAMEVAILLAROJA. ( url .-kttp://lamavaillaroja.blogspot.com ). Agraïr a RITA la finesa.

Més avall podeu clicar a la URL.

Erecte l’arbre vigila i vigila
El fullam del seu para-sol.
Pot ser-ho com nova Sibil·la
Desfullant el temps de prediccions.

---------------
Com esparver que busca presa
Dalt del tossal contemplo el mar.
Com plat de recapte baix en fan fresa
Granets d’arròs que veles han guanyat.
No vol el captaire fer destrossa
I llençar son vol d’aigua rasant.
Veu la bellesa : mar i barques, brossa
Selecta que es gronxa davall cel blau.
-----------------------------


Sumant els colors et divergeixes
Cloure besant el cel amb ton pit blau.
De la terra has nascut, mugró ofereixes
Per retornar la llet a qui et feu fang.
--------

Hola , no se d'on has tret les fotos però el turó del fons , jo diria que es el Montgri amb lo castell inclòs...un turonet exel.lent per pujar i alvirar des de dalt l'immensitat del nostre mar!!!
maria
El 2 / setembre / 2008 13:22, rebaixes ha escrit:

Nota.- M'he deixat el post a mig fer, doncs, em cridava el plat de llentíes. No pensava que ja era enviat i la Mariona que els reb, ja la tinc aquí a dir-me que m'ha vist per Girona. Que em se jo d'eixes orquestres. Els Montgrins si que els he escoltat amb ganes, fruició... Que em sabia jo.

----------------------------------------
Mira Mariona, tu tens un album precios a Picasa i comencen a saber-ho més d'un, per que ahir et vaig posar la foto d'aquell porc senglar petrificat que deu ni do el difícil que es trobar-lo pel bosc i disparar-li i que vingui als teus peus, però és que tu això de impossible és per a altres que no busquen, que és queden amb el gotet de llimonada o ... Tu ets un ser especial que del no res saps fer resussitar meravelles.

Gràcies Mariona.

Ja que vols saber. Obro el llibre. Vaig fer un comentari a la Rita de Lamevaillaroja ( perdona que ara no tinc la URL -La URL - http://lamevaillaroja.blogspot.com) i aquestes i d'altres fotos, li vaig dir que valien un poema. I ja em tens aquí escorrent la calba i suant per fer quatre garramantxos i demostrar que el que dic ho compleixo, clar, a la meva manera. Encar me'n queden, no et pensis. A veure si demà em surt la rifa, vull dir, la imaginació i em redimeix del pecat de posar-me on no em toca.

La promesa és deute. A tu també et dec coses. El primer quadre ja l'he començat,fins al tercer que et toca a tu, ja miraré de fer hores extres sense cobrar i avançar lo del pinzell.

Però, mira, jo gaudeixo. Anton.

-----------------

No podrà mai la roca
Lluitar contra la mar blava,
Sí que és olivera dura, soca,
Però la destral d’aigua s’hi clava,

I amb tasconada la esbocina
I arena du a la platja
Mall o massa son temibles
I el melis ja n’és orxata.

Un dia poderosa sorgia
Ara desfeta a la gran bassa.

Ai, pedra, ai, aigua,
Una és dura com un tormo,
Suau, fina, movedissa l’aigua.

Que té el crit que estossega
I el venç la veu calmada.

----------------------

T’has fet vella, caduca, rància
I no et curen cap nafra.
Portes, finestres obertes
A inclemències i oratges.

Ara l’heura trepadora
Dins teus carreus és clava
I sosté pedra de mil anys
Però és menja l’argamassa.

Mansió que vas acollir-ne
vida de fantasies,
amors vel·leïtosos
de carnoses mirades.
Un dia el temps i una gotera
El travessaran la teulada
I l’ànima que exultaves
Desapareixerà esperitada.

Ja no en queda vestigi
Del que feliç representaves:
Una Julieta senzilla,amorosa...,
I un Romeu que estimava.

---------------------

Mocador enlaire d’adéu,
Me’n vaig de la platja.
Mocador enlaire d’adéu
Me’n vaig amb la barca

I deixo la sorra
I deixo petjada.

Quan vingui l’ona
En la matinada,
Ella tot ho esborra,
Ella tot ho aplana,
Posarà el record
De la suau onada
I quedarà tot net
Sense cap peuada.
A mi no em veurà
Seré dins la barca
Amb el mocador
Dintre butxaca.
-----------------

Els bestiots monstres de ferro,
Eixordant cucs de l’orella
Han aplanat espiga i tija
Fent-ne sondroll, fresa immensa.
Tot el rogle ha quedat net
Han deixat present que encercla
Tot el fato, mar de blat
Que en rodets la fe dispensa.
Cabdells que bruixes de nit
Teixiran llençols d’estesa
Per fer-ne por a la quitxalla
Que es dessonilla a la vespra,
I lluint-ne grocs mantells
I gra a ma llençant pesta...

Al any vinent quan ja plogui
arribarà primavera.
Quan regressi el sol calent
El ferro farà la festa.
I les bruixes escriuran
Amb escombres la neteja.
-------

Amb la brotxa el vell pintor
Ha enverdit feixa maragda.
Bona pinzellada ha tret
Per estorar-ne la plana.
Enorgullida mesa ha fet
Repujant cabell de calba...
Quan vingui el barbut barber
Tiberi tindrà la vaca.

--------------------------