PUJAR I BAIXAR DEL TRILL

Fins als deu o dotze anys quan podiem anar a l'era i pujar al trill era una felicitat plena.

Ens barallavem per pujar-hi i els grans que portaven a lloc la feina

ens feien baixar o pujar per que per a tots n'hi hagués d'aquella delícia.

No era ben bé aquest el trill que s'usava a les hores, era una plataforma i devall

construit amb rodes de planxa de ferro per poder tallar les tijes o llucs i espigat de l'ordi.

Era un plaer que durant l'any l'esperava'm

La preparació duia un bon enrenou. No solament segar, lligar i girar les garbes

si és que ploia per que no es podrisen amb contacte amb el terra,

si no el transport fins l'era .

Quan ja era post el sol animal - matxo, mula - i la persona

treballaven de nit per l'atançada al lloc

Unes cent garbes hi posavem cada erada i el transport era lent.

sis garbes cada viatje. Es treballava fins que ja clarejava.

Més d'una hora per anar i tornar.

Camí estret de ferradura, res de carros...

Quin sacrifici, que ara ningú reconeix.

------

És com la vida. Treball per fer l'erada.

I quan ja la tenim batuda recollir el fruit :la palla i el gra.

Pujar i baixar del trill.

-----

Em va passar l’edat
i ara ho tinc tot.
Soc fora del vedat
i l’escopeta del majordom
no em fa por.

He anat caminant
fent entrapussades,
algunes de sonades,
altres caient del banc.

Però el cul pot col·locar-se,
remoure’s en el lloc i aixecar-se
de la cadira de fusta...,
i si algú se’m disgusta
per que em veu caminar,
doncs que s’ho faci mirar.

Caminar és molt senzill.
a pas a pas o damunt del trill
que porten i mules estiren
i si els capçots miren i miren
per veure’m en compromís
de saltar corrent del trill,
a mi, a mi, ves, doncs...,que mirin
i que visquin i respirin...,
jo la edat, senyors, la tinc
de caminar sense neguit
i pujar i baixar del trill.

I si avui res succeeix
Sols succeeix
El que ha de succeir.

----------