AMB RAIG DE SOL FEM LA RATETA.

El xiulet del cerç o tramuntana espanten fins a les roses.

Els núvols, águiles del cel, circulen per dalt esperitades

sens fer l'aleta com esparver que busca presa.

Tapen el sol les bromes i el vent gelat fa inquirir la manta que no arriba.

La casa deserta avui, d'antuvi amb crits i gresca

semblaven el vent bojorn que du suor a la festa.

---------------------------

12.- La pedra tosca del vent
ha refregat tot el cel.
Boira, boirina, nuvolada
ha set estripada com paper d’estrassa
i els àngels de la llum
han estès son potent fum
per el terreny i poble com fregasada.
Empeny amb força el cerç
balandrejant l’arbriu i fullaraca.
Acoten cap olivera i ametller
i els remolins de pols esmicolada
refreguen el terra i el raser
atosigant romaní i romerada
He obert finestró al temps
i quasi la ma m’estrangula plana
contra l’altre finestró segur i quiet
d’aquella balconada.
He deixat a temps que manés
l’empipant cop i premés
violentant el cristall com si se l’endugués
en bocins lluminosos de queixa humana.
He descobert la rateta que ha anat fent
en els mobles i mosaic quiet.
Ha corregut perseguint com galopada
d’esperitat follet
tota l’estança de la cambra,
enfosquint i aclarint pentinada
la paret de blanc pintada.

Sense perill dins gaudíam de nostre joc. Còrrer i riota, relliscades i enxampar

el raig calent que smblava que et cremava, al atrapar-la, la pell.

----------------
He retornat a temps menut
quan jugava amb amics i germanada
amb un vidre i el raig de sol damunt
del mirall fent corregudes de llum
esperant que la ma fos cremada.
Temps llunyans. Temps de record
Quan tot era juguesca i consol
en la febrosa innocència casolana.