Al cigne no cal que li esmentin quina és la seva realitat.
Es la continuitat de la vida que porta genèticament inculcada i no sen lliura.
Els menuts en sa petitesa, en la clofa de l'esquena tova del plomall
ja comprenen la seva incipient veritat i realitat, no es confonen, estan segurs
amb la mare que els dedica el que les mares saben fer: dedicació absoluta.
La veritat nostra és nostra realitat?
24.- La realitat és tossuda
i ens la volen matar
amb la veritat.
La veritat és volàtil,
Tothom vol tenir-la sotmesa
al seu criteri imposant.
És com la cua del matxo
que un s’hi agafa
en la pujada
per ajudar-se a sirgar.
Però el pel rellisca
i de vegades, darrera t’has quedat.
La cua continua la rua,
tu seguint-la alleugerant el pas
per aconseguir-la:
Eixa és la realitat.
La veritat se t’escapa.
No tens la cua.
Que t’esperi el matxo
que s’endú ta veritat.
i ens la volen matar
amb la veritat.
La veritat és volàtil,
Tothom vol tenir-la sotmesa
al seu criteri imposant.
És com la cua del matxo
que un s’hi agafa
en la pujada
per ajudar-se a sirgar.
Però el pel rellisca
i de vegades, darrera t’has quedat.
La cua continua la rua,
tu seguint-la alleugerant el pas
per aconseguir-la:
Eixa és la realitat.
La veritat se t’escapa.
No tens la cua.
Que t’esperi el matxo
que s’endú ta veritat.
4 comentaris:
Una pasejadeta pel teu blog. Una agradable sorpresa.
Això de sortir al exterior també pot portar satisfaccions, jo ho constato. Quan pugui et posaré a prop. L'avi Anton.
Hola, et torno la visita i t'enllaço també, bon dia, avi Anton.
Gràcies, Julia, ja ens anirem veient,L'avi Anton.
Publica un comentari a l'entrada