El vestit és un tot i els volants formen part del conjunt.Qui és independent?
Podria circular el vestit sense els ornaments. Naturalment.
I qui se'l posés depent d'ell? La mestressa vol anar estorada amb eixa roba,
i és clar, depent.... També el vestit depent de la voluntat del ser que se'l col·loca.
Deixat en el penjador seria inútil si ningú mai pensa en ell.
Crec que la LLIBERTAT és una cosa i la INDEPENDÈNCIA una altra.
Ja ens ho diran si ens deixen una o l'altra o les dos en el sentit que les voldriem.
TOTALS
23.- Camina li digueren...
Al donar el primer pas
va notar que era independent.
Això que molts ho tenien
com un horrible pecat
i ells mateixos al caminar
també ho eren.
NO DEPENIEN DE RES ?
Depenien, Sí,
del camí i del seu caminar.
I,és que algú pensa
Que no som dependents
De res... DE RES
Quina paradoxa?
2 comentaris:
Ja sóc de volta Anton! M'agrada el text, però li falta el sentiment al que ens acostumes. A veure si retornes a fer els textos amb cara i ulls, m'agrada com escrius quan poses ànima a les lletres.
DOE.- en tot això, deu haver-hi, crec, sentiment, emoció i passió.
I les circumstànciens... L'avi Anton.
Publica un comentari a l'entrada