un dia va vindre el foc... amagat ha sortit com lladre que no esperes i ha robat el mantell de tresors de la terra, també ha posat entredits els bons quefers que no varen entrar en les previsions sanes que l'havien de controlar...ha vingut el foc hi deixa misèria...anton.

88-7-19

No puc imaginar que en un tris tras

hagi desaparegut de l’escenari

el que em portava bons auguris...

Sobre el mantell del terral, avui fosc,negre,

el foc m’ha consumit l’esperança

d’un esclat de roselles com papallones

que se’m mostrarien amb vehemència...

Hem perdut aquell blat,grans per formigues

que ara miren el terme sense el seu or

per posar al reservori del cau de sa despensa...

Tot cremat, arrasat, les il•lusions s’exclouen

de la pensa i el mirar trist cau al pou de l’ofec.

Que en serà de tants animalons als qui han robat

el plat de recapte...Molts han perperit

en sa corredissa buscant el cau que els salvés

i els que han quedat badallen i tremolen.

Els han cremat el buixol i el sarró

plens d’aigua i recapte i ara miren al cel

per que el manà d’un déu de compassió

els ofereixi la ma plena pagant necessitats.

El terme, trist, plora... No era del tot feliç,

però aguantava el mal endreç

que de temps i temps l’havien anorreat.

Que vingui ara el Sol i els prometi nou destí.

88-7-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

3Dolors Fortuño Escoda, Carles Casanovas Palop i 1 més

 

20-4-21

Caminar el camí que ens hem proposat.

Prémer els punys quan els peus suen la costa.

Entrar en l’embat del vent que vol ajupir-te,

Que brillin els ulls quan el sol vol aplanar-te.

Tot mereix esforç quan la voluntat no claudica.

Serem bandera que s’enlaira per que l’ànima

No s’arrua i segueix com si fos el primer pas

Que un dia ens proposàrem per arribar a meta.

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 20-4-21

 18-4-21

Amb la copa mig plena a la ma

estàs estès ple de sorra que et rodeja...

Prop les ones t’arriben a vora teu

com volent beure també espumós.

Endins de la mar una barca va venint

relliscant i tallant aquest llençol blau.

Amb mirar seré la contemples

com si fos la núvia que vol endur-se’t

a veure nous horitzons que et revisquin.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 18-4-21

.....................

9-4-21

 

 

No els feia por la neu,

més aviat el sentit de les paraules.

Mentre un ho veia tot negre,

altre el roig era el seu delit.

Cendra i foc son complementaris…

Ara, el negre s’engull tots els colors

i es ruboritza en un de sol. Paradoxes.

DE REBAIXES 21.- ANTON.- T.E.- 9-4-21

 

  

 

Suportem la tempesta amb la por

de que la pedra o glaç que ensenya faci blanc.

I no avisa, es presenta i nostre paraigua

de recursos de físic i de ment

son escorreguts com roba xopa al rentar-la

buscant l’última gota que la inutilitzi

i reculi i se’n en vagi a altre planeta.

Al mig de la tempesta pot endur-se’ns

a una altra vida que ningú certifica.

Quan ens hagi liquidat a tots o la majoria

haurà de prendre vacances, i, qui les hi pagarà

si els esclaus ja s’han consumit i podrit

i han deixat deutes que ningú pagarà...

El SER valent es permetrà el luxe

de traure els remanents dels seus bancs...?

Ja veig que s’extingirà el PLAN-ETA...

Mareta meva, mireu si era fàcil !!!

I ara no queda ningú per contar-ho si no ELL...

A on ens portarà amb la TERRA o planeta buits?

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 14-12-20.

...............................

 

Suportem la tempesta amb la por

de que la pedra o glaç que ensenya faci blanc.

I no avisa, es presenta i nostre paraigua

de recursos de físic i de ment

son escorreguts com roba xopa al rentar-la

buscant l’última gota que la inutilitzi

i reculi i se’n en vagi a altre planeta.

Al mig de la tempesta pot endur-se’ns

a una altra vida que ningú certifica.

Quan ens hagi liquidat a tots o la majoria

haurà de prendre vacances, i, qui les hi pagarà

si els esclaus ja s’han consumit i podrit

i han deixat deutes que ningú pagarà...

El SER valent es permetrà el luxe

de traure els remanents dels seus bancs...?

Ja veig que s’extingirà el PLAN-ETA...

Mareta meva, mireu si era fàcil !!!

I ara no queda ningú per contar-ho si no ELL...

A on ens portarà amb la TERRA o planeta buits?

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 14-12-20.

...............................

 

L’havien instituït objecte de culte contra el sol,

lliurar-se’n d’ell i la seva delicada pell 

havia de suportar i lliurar de la cobdícia 

de la cremor de la llum… 

Ara, en la vertigen del calor li anava bé

 emparar-se en la robusta frescor 

del arbriu servint de paraigua.

DE REBAIXES 21. ANTON.-T.E.- 5-7-21

 ...I seguirem buscant l'alegria i conservar l'esperit amb l'ànsia de petons i abraç eternitzant de joia un camí emrés amb el peu llarg... mirarem el foc que acarona nostra passa i la felicitat a dalt del cim la veurem guaitar... anton.-- 24-6-21

Actives

Antonio Fortuño Sas

24 juny de 2016  · 

Compartit amb Públic

Foc..., foguera...

Cremaria ses impertinències.

La sabata gastada al foc,

el guant brut al foc,

tiraria la gorra al foc...

Tindria

per sabata el peu per andar,

per guant la ma d’amistat,

per gorra la clepsa per pensar...

Foc hi és sempre en nosaltres

per estimar i donar pau...

Feliç foguera que crema fent-nos el BE.

DE REBBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 24-6-16

2Tu i Isabel Borràs Vendrell

 la flor vermella inunda la taula... no és sang del gegant, avui, és catifa de perfum cel·lebrant històries complexes que les formigues no entenen i els escarabats omplen de soroll... anton.

Fa 4 anys

Mostra els teus records

Actives

Antonio Fortuño Sas

23 juny de 2017  · 

Compartit amb Públic

...i vindrà el sol a esbargir la pluja

i els pètals rosa, mocadorets com papallones

hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...

i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

M'agrada

Comenta