88-7-19
No puc imaginar que en un tris tras
hagi desaparegut de l’escenari
el que em portava bons auguris...
Sobre el mantell del terral, avui fosc,negre,
el foc m’ha consumit l’esperança
d’un esclat de roselles com papallones
que se’m mostrarien amb vehemència...
Hem perdut aquell blat,grans per formigues
que ara miren el terme sense el seu or
per posar al reservori del cau de sa despensa...
Tot cremat, arrasat, les il•lusions s’exclouen
de la pensa i el mirar trist cau al pou de l’ofec.
Que en serà de tants animalons als qui han robat
el plat de recapte...Molts han perperit
en sa corredissa buscant el cau que els salvés
i els que han quedat badallen i tremolen.
Els han cremat el buixol i el sarró
plens d’aigua i recapte i ara miren al cel
per que el manà d’un déu de compassió
els ofereixi la ma plena pagant necessitats.
El terme, trist, plora... No era del tot feliç,
però aguantava el mal endreç
que de temps i temps l’havien anorreat.
Que vingui ara el Sol i els prometi nou destí.
88-7-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada