ARBRE VELL... aquarel·la

Arbre vell, recargolat de soca,

sabem que tens la força de la vida

que d’un llarg imperi vas guardar...

Has viscut totes les llunes inversemblants

que en cel i terra i mar han set possibles

i ara, decrèpit, aguantes arrels com sogues,

brancall com serps donant vida als pollancs...

Tens la saba del miracle que no té pausa

vivint amb lluita els bons i mals instants...

Tu ens mostres el resistir esgolant –te dia dia

però aguantant sempre incòlume

davant cadenes iniqües i crudelíssimes destrals

Arbre vell, segueix donant coratge,

rebrotant quan t’esqueixen  el brot nou cada instant.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-8-16.