Camino sense por per la nit, no em miro els
peus...
La fosca embolcalla les històries,
i en la pretesa soledat em miro els dits
que com fletxes es mouen penjant de braços.
Avui no surt la lluna,... Tot està ennegrit.
Ni un grill canta, ni una lluerna esclafa
llum
com encenent
un braseral nou.
Avui la nuvolada no circula i sense ombres
no poden amagar-se els esperits
que volten collint el crit engorronit del
mussol.
Fa feresa caminar per lloc conegut
i que el sombrall com no li bufa el vent
està quiet com esperant el moment
per obrir el seu intent d’atac al silenci.
El silenci és viu, per això calla marcit...
No hi ha llum ni vent ni pluja que el
despertin...
Deu somniar tranquil, avui que la vànova és
fosca.
Camino sense por per la nit, no em miro els
peus.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada