Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boli ràpit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boli ràpit. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 d’agost del 2013

NO ME'N VAIG D'AQUÍ...boli ràpit


2.- No me’n vaig d’aquí,
No abandono l’estança
On camins de records retornen.
No me’n vaig d’aquí,
D’aquest seient de tantes vetlles
On gitava l’abraçada frugal i tendra.
No me’n vaig d’aquí,
Ni apagaré el llum que es gronxa
On teníem el mar de les paraules.
No me’n vaig d’aquí...
L’últim camí espera a soles

On inexpert sender mai t’abandona.

divendres, 2 d’agost del 2013

AQUEST TEMPS CALM... boli ràpit


DINS LA BOIRINA,. 2-8-13 .- ANTON.
1.- Aquest temps calm de tarda
quan la calor no calla,
reposo en els coixins
on caps hi reposarem
mirant el sostre
Oon pintarem les bigues de somnis.
Repasso la prestatgeria
de records fets abraçada,
caliu de petons de seda verge
i estimo aquest moment
que m’allarga i complau la vida
en un fluir d’antics anhels
que els desitjos ens portaren...
Ara, tot calla, sols meu alè
que sospira la caminada,
on el ser feliç collia i acollia

com coixí guaitant gallaret de matinada.

divendres, 26 de juliol del 2013

TRAGÈDIA A CASANOSTRA.- GALÍZIA




TRAGÈDIA A CSANOSTRA.-- GALÍZIA
 Cau el raig com degotall de la font... L'imperi de la tragèdia regna i en un instant la falç sega com blat madur desaprofitant espiga...un dia benaurat s'ha fet avui desastre... L'espasa talla el fil prim que cosia l'alegria i pel descosit hi regna el caos inundant de pena on la calma del be existia... Em dol, però sols son paraules que volen acompanyar en moments extremadament difícils. 26-7-13.- Anton.


dimecres, 24 de juliol del 2013

JO SOC MÉS...boli ràpit




Jo soc méS AVI que tu..
El malentés servit.
Que era més SAVI que ell
havia entés
i la lluita de la veu
posant pals a les rodes
incordiava amb crit...
Pronunciem bé, ora pro nobis,
deia el frare...
24-7-13 .- Anton.

dimarts, 23 de juliol del 2013

PERDRE LA NOCIÓ... boli ràpit


Perdre la noció del temps i vida

és insòlit ?
El diapasó del cor ens marca,
es conjura en l'impossible
de ser motor d'un infinit.
Rebenta l'esperit el vas sagrat

i no es clou la ferida
oberta a la llum
del pacte de fugida...
En l'infinitesa hi ha temps ?
23-7-13-- Anton.

dijous, 4 de juliol del 2013

TELA D'ARANYA...boli ràpit



4-7-13.- TELA D'ARANYA.
Quan me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat, l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.

I ens donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton. 

divendres, 8 de febrer del 2013

RÒNEGA FINESTRA.... boli ràpit





De llibrets amb el nom de TRENETS i amb plan PRIVAT en porto ja editats en paper tres.
Del volum quart que ara reviso i dedicat als meus sogres he copiat aquest sobre una finestra.
Tot en la vida té connotacions que ens poden fer pensar.
Avui la societat està en un moment clau, la finestra vella i descuidada és aprofitada per ...
Us ho deixo a la vostra consideració sembla que estem bojos i sols el refull del pensament no té en altra cosa que distreure's. Ens han tirat la pedra al mig de la bassa i ara els cercles concèntrics toquen a tots fins que arribi el moment que és calmi... Què hi tenim que fer nosaltres si l'embit ens arrassa ? Anton.

13.- Arcaica, rònega finestra,
ull d’una paret antiga.
T’emmarcaren qui sap quan
com si fossis magatzem de llum,
primigènia de protecció
per aguaitar al crit
de campanes i veu,
per deixar entrar l’aire
i oxigenar el ventre del casal.
Dos porticons resaven
- entre les llates construïdes -,
un amb vidre, empara de fred i pluja,
l’altre desclucat al pregó i veu veïna.
Ara restes oberta
fuetejant-te els glops de vent
fins esbocinar-te
vidre i paciència de frontisses
i un dia t’asseuràs a terra
reflexionant sobre ta vida
morta damunt trespol de guix i canya.
Quanta misèria viscuda!
Per què la pobresa i les puces
no les matava el gra de mata?
Inútil temps viscut.
Ara et pintarien de color
fent joc amb la façana
com brodat aixovar de núvia.
Series balconada o vidriera
amb tofa de cortinatges
guardant cambra d’adolescent
del mirar de sàtirs.
Ha circulat ton rellotge...
Ja no hi ets a temps.
Però, admiro quan has fet.
Has sigut finestra de la misèria
que dava entrada a cicle més obert.
Quedes com reliquiari
en frontal de santuari...

dimarts, 15 de gener del 2013

TENIM AMICS ....? ....... boli ràpit


Tenim amics com pètals el gira-sol ?

Considero que he d'anar en compte
amb els meus amics.

El més INTIM son els meus JO.
Si puc entreveure que pot fallar-me
i  portar-me al precipici,
em sobraran raons per raonar que  dins meus cercles,
els més propers, tinc el perill.
Sense l'Amistat el mon viuria ?
Relació directa quasi imprescindible
per no conviure en la soledat.
Jutgem-nos a nosaltres la eficàcia
abans de culpar a la crossa 
que en el camí s'ha trencat.
....................

divendres, 11 de gener del 2013

DOS OCELLS... boli ràpit


En l'ajuda a l'altre,
estem al seu costat
o estem del seu costat ?

Volantins estan fent els ocells,
els admiro...
Quina dificultat es propossen patentar ?
Un petó al aire...,
una acrobàcia...?
Saben que el precipici el salven
amb ses ales i sa voluntat.

Ens haurem de promocionar ales,
no en tenim prou amb les mentals
per sobreviure els perills...

dimecres, 9 de gener del 2013

PERDRE PARAIGUA I BARRET... boli ràpit

Perdre el paraigua ?
Perdia el resguard del sol i la pluja...
Perdre el barret...,
la distinció del senyoriu,
el recobriment de la clepsa
on aniuaven les idees...

Els necessitem,
ens fan falta quan  perdem
aquest aixovar
d'elements que ens complementen.

Naixem nus
i ens anem vestim....
El nostre JO té por
de la seva despulla 
i s'encorseta ?

Interiorment
podem ser nosaltres estant nus
o
ser el que ens manin
amb paraigues i barret.

dimarts, 8 de gener del 2013

VOLANT EL PARAIGUA PENSA.... boli ràpit


Quan l'arencaren de las ma
es va sentir alliberat
i emprengué l'aventura...
On aterraria ?
Tindria sempre en el record
la virtud de l'altura...
Contemplar
la petitesa...
Fins els humans que l'havien retingut a ma
caminarien davall seu com formiguetes...
I ell sols era un paraigua.
Ara comprendia el poder dels vents... !!!
Religiosos, politics, socials...
Huracans del seu regne.

divendres, 4 de gener del 2013

FOSCA..., LLUM... !!! ... boli ràpit



( Restes de trenets del 2012 )
La fosca era evident,
No veia res, res, res.
Ens fa falta la llum.
Quin miracle més antic
La claror del sol !!
Meravella !!
I la fosca era evident,
Per que la bombeta va fer pum !!!
I la claror desaparegué.
Tenia bona ma.
Desenroscà. Collí el cap
I el nou miracle...
Roscà el seu cap
i al instant és feu de dia.
Tot el seu cos il·luminat...
Des d’aleshores
es sent un il·luminat.

Això se li acudí
Al fondre’s la bombeta.
I si s’apagués el Sol ?
La clepsa pensà
-Allí és la vera claror...!!
Deixem-nos d’històries.

Ai, fill meu que no ens falli
la llum de la clepsa...!!!

divendres, 28 de desembre del 2012

TERRA, EROTISME, PAIS....boli ràpit




8 – 5 – 11.- TERRA, EROTISME, PAIS.

Com dos rengleres d’arbres d’un passeig,
s’obren els teus ulls a la mirada....
L’horitzó és vesteix de goig
i el somriure del vent flueix...
Flauta i violí, concert de veu i corda,
veu buscant camí, soga que lliga
i els ulls que s’obren...
El matoll s’aparta al pas del veure,
La llum conscient dibuixa pàgines
I el riu de claror canta el groc.
Viure l’instant mel·liflu de so de llum.
Plenitud en la vallada sublim.
La flor raja perfum. Intensitat...
El contacte viu es delera, s’estén
en desig que neix. Caminen sospirs
i els colors calen la pell ruboritzada,
son dits que acaronen, exulten, exalten...
Petons en la excel·lència silenciosa.
La llum parla... I en la ma neix rosa.

dilluns, 17 de desembre del 2012

INVERSIONS... BARRET I GORRA.... boli ràpit



INVERSIONS
Els dos moixons hauran d'enfrontars-se
amb la mirada, amb el bec, amb son rostre
si volen explicar-se preferències
que els escometen de temps i temps.
Podrien solidaritzar-se en la entesa...
Traure's barret o gorra i ulleres
i contemplar-se fit a fit amb delecció....
Han de viure... junts... Que els importa
tots els fets diferencials si volen l'entesa ?
Tant costa traure's el barret ?
Tant costa traure's la gorra ?

diumenge, 16 de desembre del 2012

INVERSIONS.... FULLA I PRÉSSEC


INVERSIONS...

Preferida, la fulla alentava l'espai.
Un dia l'arbre va voler jugar amb la glòria
s'inspirà en el fruit esperat...
Sols faltava collir-lo
i emplatar-lo  en el plat.


dissabte, 15 de desembre del 2012

INVERSIONS... PLOR, RIALLA....boli ràpit

INVERSIONS
En la menudesa veiem com es passa del plor a  la rialla.
En la vellesa de la rialla al plor que ja no es calma.
Al percebre les realitats
s'aguditza la tristesa
i l'alegria ja no és disbauxa.

dijous, 13 de desembre del 2012

RELLISCADES..EL CARNET D'IDENTITAT... boli ràpit


Estic repassant i recollint escrits i he trobat entre molts altres aquest que us he volgut possar a la vostra consideració. No sempre la imaginagió va pel lloc més adequat... Quan troba la raó se'n dòna comptre que ha caigut i que el tressero ha encertat la tifa. Aquí és una exageració i d'un cap com el meu que té les seves limitacions N'HA SORTIT AIXÒ...Que no farà en cervells inteligentíssims ?... Coses aixì en veiem en el mon en que vivim i ja no us posso massa exemples... LA CRISIS..., EL ANTEPROJECTE WERT..., etc poden possar-nos, si no ens han possat ja amb el cul emmerdat fins al coll.... I encara, n'hi han que com si no passés res de res. Anton.

POSTRES.-
 Carnet d’identitat?--. El politiquet estava al hort lligant tomaqueres a les canyes quan de sobte li vingué un pensament d’aquells extraordinaris que podrien remoure els solaments, no massa segurs del mon en que vivim.
Contava les tomaqueres, per saber-ne quantes n’hi havia de plantades. 1,2,3... 100. Renoi, que fàcil. Ja està, Oh, i aquesta es la !, l’altra la 2, la que segueix la 3... fins...
Que sí, que pensava molt bé. I els d’Estadística, no hi pensaven en renovacions com aquesta? Ells a dormir, que ja ho faran uns altres....
Es llençaria al buit i sense paracaigudes... Si, si, fet... Ell ho tenia clar. Començaria per Adam i Eva – 1 i 2 . Clar, primer l’home – ell ho era, i que passa, doncs res - i després tal com nasquessin. Ja no caldrien batejos, ni que els padrins s’enfadessin pel nom a triar, ni l’aubat quan fos gran, per que li han posat Casi miro s’enfadés per que ell hi veia bé...mira si hi veia, que fins ovirava  els desfalcs dels polítics, cosa difícil que ni la Justicia els veia...
Res de noms, nombres i vas que xutes. Quin canvi. Cadascun el que li pertoca i prou i no hi hauria suplantacions, que és això de dir-se Josep o Joan ... N’hi ha a milers... Després el cognom primer, figura’t que li toca Cruanyes a un home molt ric, o Abad a un agnòstic... Ridiculeses. Com aquell que el batejaren Perfecte, i cognom de pare  Cabré, i de mare, doncs Pastor.
Sabem tots que el nombre és més universal, com contaríem els diners si no fos per 1,2,3,...? Això seria la socialització de la persona humana. Diferències entre religions cap... Que si Mustafa, que si Ambrós, que si Chi Uan, que si... Res, aprovat. Des de el principi dels temps tot nombres
Tot cofoi i pensarós, però alegre se’n anà cap a casa i li abocà a la seva dona. ( Que no sé com el suporta tant). La mestressa se’l mirà de fit a fit...i li digué :  - Tal com ho expliques, no creus que per dir-te el teu nombre estaria un més dient xifres per concretar el teu nom numerari. Ara et crido i  zas... ja t’ha arribat el meu pensament. I fins arribar a la última xifra no sabries si ets tu o a qui demano que em pugi la botella de butà.
Amb la cua entre les cames s’ha assegut i com un mussol s’ha quedat amb els ulls mirant de penetrar una solució màgica. De moment no l’ha trobat i seguirem tal com estem. 

dilluns, 3 de desembre del 2012

...I LES CAMES.... boli ràpit


Em deixaren a la defensa
de l'impossible
i he de fer el possible
amb mes forces el miracle.
Lsa musica segueix acompasada,
vent que il·lustra els instants, 
sense caure en el no res
i desperta el seguici d'inquietuds
que volen atansar-me l'impossible.
Què poden els meus cabells blancs
amparats en les rafugades sofertes
desfer camins creguts d'ajuda
i que els somnis esventaren...
Ara el pensament s'indisposa,
les cames ja no el segueixen.

diumenge, 2 de desembre del 2012

PAPALLONA...boli ràpit



Anirem filant brotons de vida ?
Les esfilagarsades les repararem
recosint els estrips dins nostre
i tornarem a ser,
a començar
el repte que ens enardeix.
Quantes nits vetllant la menudalla.
De guspires que ressusciten
idees d’incomprensió nostra,
recels escrits en instants que arriben
i s’aposenten amos de la pensa
i no ens deixen ser nosaltres...
Els records bleixen
i retornen al precipici
i van caient un rere altre
com temps que balanceja
en el jardí del arbre copiós
on hem gaudit d’instants de brega
esperant aquest moment sublim
del encontre amb el passat.
Papallona efímera som
Vivint en el coixí de la flor.

dissabte, 1 de desembre del 2012

LA PINEDA... boli ràpit


D'un sol pinyó
va sorgir la pineda.
Establerta l'aire seria pur...
Qui vol tallar-la 
si tot el mar la beneia ?