340.- 7-12-18
Del cel caigueren,
segons es diu, els estelets...
Sabien ells
que la sang volia ajuda ?
Afalagats per la discòrdia
sortiren els ganivets
portant ànsies de sang
i en el núvol de sol en posta
clavaren la superba lluita.
Ferida de mort espetegava
i l’arc de colors inundava
el cel, aleshores, entraren
en el joc la cort celestial
i posaren pau en la guerra
que sostenien sol i nuvolada.
Es feu la fosca silent
esperant la claror del nou dia.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-12-18
............
341.- 8-12-18
Pensava que la felicitat
no deu ser tenir, si no disposar...
Absorbir com a be propi
no és ni honrat ni honest...
En canvi arranjar-la
que ningú en manqui
obre camins amables a tothom.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 13-12-18
M'agrada
Comenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada