Tenia la bondat de l’amic a coll i be.
Els núvols passaven alts
i la calma del seu mar
aquietava sentiments.
L’ocellada surava en l’aire
jugant amb la paràfrasis
d’un revolar de puja i baixa,
alletant fulles al cel, aigua movent.
L’arbriu, soca quieta, fullatge pla...
I l’harmonia del soroll es bellugava
conscient del compàs on era immersa.
La bondat del amic calmava el paisatge.
DE REBAIXES 13 .- 10-11-13.- ANTON.
M'agrada
Comenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada