8.- 23 -11 – 08
Dalt la Bruixeta, o la pedra badada,
es mira els pins del Domenge a seu davall.
La prehistòria la feu illa allà guardada
quan ibers i sílex fletxa eren amos del tornall.
Ara la veiem colgat pit de feudal matrona
exposant impúdica seu badat mugró...
Allà prop seu repetidor col•loca
a les cases imatges de tot el mon.
La tecnologia el premi s’emporta
prop seu l’univers té oberta porta...
La Bruixeta calla amb resignació.
Ara és l'escarràs de son simple mon.
D'AQUAREL·LES I TRENETS IV.- 2009 .-ANTON.
M'agrada
Comenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada