21-9-20
- Conserva la bellesa per que la vellesa no se’t mengi...-.
Li deia el vell a la jove despreocupada.
Amb el cap alt passava orgullosa per davant la font
que en son rajolí, sols mullar-te d’ella,
reviscolava totes les ànsies de l’etern misteri.
Beure d’ella, era el bàlsam que conservava l’enigma.
I així ho practicà. Les mans banyaren cara i cabell
I un hàlit de formosor les acolorí....
La jove era colrada en son esperit de la GRÀCIA.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 21-9-20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada