17.
............
-Sabia que no tornaries a veure’m
com era en la joventut,
li dic a un retrat d’aquells temps.
Amb pel de préssec a la barba
em semblava descobrir sempre,
Quanta novetat mirant i escoltant...!
Creava el meu concert afinant-lo.
Trompetes i tambors a les mans.
Soroll, esclafits presidint les descobertes.
Presidia en mi el que altres trobaven vell.
Les novetats s’aplanaven davant meu.
Pells i cares arrugades
em deien:
- Ja et vindrà com als gats la tos...
Quins improperis, quines discòrdies !
La vellesa ve i no sobtada.
Ha tingut moltes relliscades.
Caure i aixecar-te... i tornem’hi
Que mai es fa tard .... Quin rellotge som !
Penes i satisfaccions per arribar on ara soc.
No m’he barallat mai amb ma joventut.
Ella com bon confrare m’ha dit:
- Passa avant a veure on arribes...
Constant, m’ha empenyut el meu temps.
DE
REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-9-17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada