Què era jo abans de ser com soc ara? – es preguntava
Algun filòsof qui sap si li aclariria seus dubtes
que no es marginaven, si no que es feien latents,
imperiosos com més entrava en el caminal del cim,
cim que deuria abatre moment a moment sense pausa.
Venia d’herències establertes o sa nissaga complia
els estatus establerts en l’Univers...?
Va ser un dia sol o nuvolada o vent suau o destructor?
Es mirava en pensaments arrelats
i no en trobava l’entrellat...
El cor li deia que cregués a seus ancestres,
i el cap l’inclinava a meditar i pensar...
Es deixà la pregunta vora el coixí
i recolzant-se es digué: - Demà ho resoldré
DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.- 18-2-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada