18.-16-1-18
Obrí el llibre. La lectura el duia a l’èxtasi...
Contemplatiu, avançava com baixant escales
segur que la barana pegada a ma l’ajudaria
i conformaria el pas en aquell descens controlat.
El subjugava el seguir els escalons on el present
li esclofollava la història buscant el futur.
Assolia la presència com a objecte indirecte
que assumia el relat com si visques altre viure.
Es sentia renovat comparant les dos realitats:
el seu present i el novel•lat movent fulla a fulla
un imprescindible seguici que tindria un fi.
L’últim escaló del llibre el situaria en present
que com futur havia buscat incessant amb neguit.
Aquell viure paral•lel li recordava el seu futur,
tot com novel•la que pàgina a pàgina passada
entrava en un record que un dia, potser, el reviuria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-1-18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada