ERA CULPABLE DE SA VERITAT ?

 

4.- 7-1-18

Era culpable de la seva veritat

exigint que no fos altra ?

També era culpable de la bellesa

en la percepció pròpia o imposada ?

Ni el frare que només medita li contestà.

Dins seu era un garbuix

que ni una ventada alenaria.

Es receptà calma per el més alt

i que el temps portés solucions als dubtes.

Era esverat veure tantes veritats

que no es reivindicaven per sa bellesa

si no per l’imperi de la potència del amo

i també tantes belleses que es fonien

en el pamflet dels impositor.

Ho deixaria córrer com  aigua de font

esperant profit en bassal propi.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-7-1-18