116.- 23-8-19
Cantaria la cançó més sonora del mon...!
Vaja pretensió vivia aquell piano
de cordat tens, martells atents al teclat...
Orgullós li venia de sentir el tacte
de dits lleugers i d’acaronament suau.
Pretensiós esboternava creient-se superior...
Guitarres i arpes volien barallar-se
contra el monstre que els depreciava
amb una burla de so on la fuga d’ell guanyava
al passeig de dits i l’arpegiar contundent d’elles
Les dos senyores estripaven el so calent
contra el gat que lliurava ungles en negre i blanc.
La lluita aferrissada volia el triomf de cadascun.
Un flabiol i tamborí emeté el seu crit de guerra
i al no poder-lo fer callar declinaren aquell impuls
que portava als tres a la brega del guany impropi.
Ja veieu la lluita del ventijol i repic de pell tensa
contra els cordells d’aram que es creuen, tots,uns deus.
116.- 23-8-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.
9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 6 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada