Arracades pengen
movent-se al ritme del pas.
El vent esbarria
el cabell llarg de la jove
i la ma té feina
a curar de continu els desperfectes.
No s’ha posat la
gorra que salva còmplice
tots els
desvaris que l’instant presenta.
Camina envoltada
de vent que s’hi refrega
com en pedra que
arrodoneix per constància.
Com alosa obre
ales per avançar incòlume,
mes la bufada
continua fèrtil en seu desfici.
Ploren els ulls
defensant contra el vent en lluita,
ploren per
consol d’un mirar que el meteor inutilitza.
DE REBAIXES 18.-
ANTON.- T.E.- 13-1-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada