·
Compartit amb Públic
Et veig en aquest mar emboirat
on la llum difuminada
es clou.
Tot calla. Parla el silenci,
melodia de cant d’altres tremps
desaparegut.
Em figuro ta figura boirosa
de contorns fins, esmorteïts. vivint
altres sospirs.
La llanterna de meu existir
té prou oli per il·luminar
els records.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14
6Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 3 persones més
3 comparticions
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada