diumenge, 6 de desembre del 2020


 

FA NOU ANYS QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA

VOLEN RETROBAR-TE... !!!

................................................

T’allunyares fonedissa com posta de sol

I ens vingué la fosca que no dugué consol.

 Ni lluna i estels guaitaren aquella nit

La negra hora deixava trist neguit.

Qui no voldria que guaitessis de nou

I esclatessis com vivent ocell que es mou.

Et miro al lluny i em senyales que ets sempre aquí

I escarbo en la memòria i arreu et veig junt a mi..

6-12-20.- ANTON.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No deixem d'estimar mai i l'enyor i la nostàlgia creixen dia a dia, quan ens falta qui estimem.

Quant temps fa que ens coneixem i volten per aquest món dels blogs... quant temps fa que et falta la Teresa... el temps passa de pressa però va fent el seu feix d'anys. No em semblava pas que fes tant de temps.

Una abraçada, Anton!

M. Roser ha dit...

Com passa el temps Pere, nou anys de recordar-la segur que la majoria són bons records...
Segur que aquells estels que en aquells dies no veies brillar, ara de mica en mica tornaran a il·luminar-te perquè no et sentis sol!
A mi em recorda la meva mare , que també era una dona pagesa, en aquest cas del Solsonès
Petons, Anton.

rebaixes ha dit...

em dona alegria que em trobeu... penso venir per aquí... entre tots em vareu ensenyar molt... joves senyores, velles amigues... una abraçada. anton.