FA NOU ANYS
QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA
VOLEN RETROBAR-TE...
!!!
................................................
T’allunyares
fonedissa com posta de sol
I ens vingué
la fosca que no dugué consol.
Ni lluna i estels guaitaren aquella nit
La negra hora deixava
trist neguit.
Qui no voldria
que guaitessis de nou
I esclatessis com
vivent ocell que es mou.
Et miro al
lluny i em senyales que ets sempre aquí
I escarbo en
la memòria i arreu et veig junt a mi..
6-12-20.-
ANTON.
3 comentaris:
No deixem d'estimar mai i l'enyor i la nostàlgia creixen dia a dia, quan ens falta qui estimem.
Quant temps fa que ens coneixem i volten per aquest món dels blogs... quant temps fa que et falta la Teresa... el temps passa de pressa però va fent el seu feix d'anys. No em semblava pas que fes tant de temps.
Una abraçada, Anton!
Com passa el temps Pere, nou anys de recordar-la segur que la majoria són bons records...
Segur que aquells estels que en aquells dies no veies brillar, ara de mica en mica tornaran a il·luminar-te perquè no et sentis sol!
A mi em recorda la meva mare , que també era una dona pagesa, en aquest cas del Solsonès
Petons, Anton.
em dona alegria que em trobeu... penso venir per aquí... entre tots em vareu ensenyar molt... joves senyores, velles amigues... una abraçada. anton.
Publica un comentari a l'entrada