14-12-20.
Contra la adversitat, la impertèrrita voluntat.
Suportem la tempesta amb la por
de que la pedra o glaç que ensenya faci blanc.
I no avisa, es presenta i nostre paraigua
de recursos de físic i de ment
son escorreguts com roba xopa al rentar-la
buscant l’última gota que la inutilitzi
i reculi i se’n en vagi a altre planeta.
Al mig de la tempesta pot endur-se’ns
a una altra vida que ningú certifica.
Quan ens hagi liquidat a tots o la majoria
haurà de prendre vacances, i, qui les hi pagarà
si els esclaus ja s’han consumit i podrit
i han deixat deutes que ningú pagarà...
El SER valent es permetrà el luxe
de traure els remanents dels seus bancs...?
Ja veig que s’extingirà el PLAN-ETA...
Mareta meva, mireu si era fàcil !!!
I ara no queda ningú per contar-ho si no ELL...
A on ens portarà amb la TERRA o planeta buits?
DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 14-12-20.
2 comentaris:
Compartim, com quasi sempre, en el sentiment de impotència. Ens volen muts i si pot ser morts .
Els paraigües no aixopluguen gaire, cal que busquem un lloc on no ens caigui la tempesta a sobre i hem de resistir tot el que podem...
Bon vespre Anton i cuida't.
Publica un comentari a l'entrada