10-12-20.
Destruir
per desprès obligar-nos a construir.
Fatalment posem el peu en
una peuada
i xafem l’edifici que altres
fabricaren
i ara no ens agrada...
L’intel·ligent fer dels que
ens precediren
de conservar ha trobat
la conseqüència expansiva
i es prepara la ventada que
assoli
física i mentalment
l’establert.
Tenim, tocant-nos el clatell,
un ser que ens vol deixar a
voral
amb força inusitada...
El vergançó el te a ma i el
mou
sense pietat ni delicadesa
estovant la llana : cric,
crec...
El matalàs el farà nou i
tou...
Ara, haurem de lluitar
per poder jeure tranquils...
Una espasa ens pot liquidar
i una agulla ens pot salvar.
I si fos sols la espasa,
rai...
Hem volgut assolir i assolar
i ara el problema és
construir
i curar... Quan comencem?
Quin grau de culpa tenim
en tot el que ens ofega ?
DE REBAIXES 20.-T.E.-
11-12-20.
2 comentaris:
Socialment, políticament, econòmicament, en perdem tant de temps i de feina de fer i desfer, que encara no entenc com no estem pitjor del que estem...
hem sentit barbaritats que ni les veus se les creuen, mentides o falses veritat, errors, prepotències ( soc jo i jo mano ) en fi que encara que ho escrigui intento apartar-me... Quan un mor es posa en marxa EL NEGOCI ...Ja fa dies que el negoci està viu i treballa com eia aquell... la pela és la pela...
anton.
Publica un comentari a l'entrada