226.- 17-9-18
Era el dia de la lluna al ple.
Quin goig veure son flam emplomat.
Rere nuvolada feia forat per respirar claror.
Caminava sense que li rodés el cap
envoltada de l’aire gasós com llençol blanc.
En la nit fosca era llum màgica que crema
delitant-se en sembrar de perles el floram.
Hi hauria negociant que comprès
l’immens valor de la plata i platí derramat ?
19-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada