223.-14-9-18
.- Antonia
Ma
ceguesa em malmet el paisatge,
obro
els ulls a la claror que em clama
i em
guiarà com de escolanet a rector...
Prou
em fa falta companyia de crossa
que,
percudint, em mostri el sender.
Molt
he somniat que el pas és paraula
que
transita i escampa el seu alè,
però
cec, com sabrà quan la multitud
espera
la benedicció que l’emplaci
a
netejar de barrumballa el seu camí ?
15-2-19.-DE
REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada