113.-23-4-18
“Perd pes, li deien, sembles una bola “.
Un xic tontot, ell, un sant, un home bo
que tot s’ho creu, que poc pensa,
se li acudí llençar lluny l’abric
i tot el que en l’hivern el consolava...
I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!
Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat
ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!
Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.
Com s’esposa a una pulmonia...
Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.
Ningú volia morir amb la despulla.
I tot d’una, acusat de desordre públic
la poli l’emmanillà com gos sense amo.
-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.
I amb les manilles idealitzava de nou
el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!
Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..
Perdre llibertat... l’emmanillaren...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada