58.- 26-2-18
Sense el record el passat existiria ?
Cauria en pou negre sense llum.
Recordem
aquella cadira on reposàvem
a l’entrada a la fresca, a les nits al carrer,
al hivern vora el fogardal prop la tupina
que coïa els fesols per carmanyola
d’esmorzar...
Aquells molls
per atiar el braseral
o les torradores on el pa prenia gust celestial.
Aquell got de cristall, dur com pedra,
prou que en seus cops al terra, mai
s’esberlà...
Aquells quadres de verge o de sants
on nostres precs esperaven realitats,
o aquell mirall que et deia, com creixes, vas
brut,
avui encorbatat?, pentinat que vas embullat...
Quantes vides que ens presenta eix altar.
La comunió en el passat, tendre i digne i
esperançat
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-2-18
1 comentari:
Un bell poema sobre els records. Sempre tan necessaris.
Publica un comentari a l'entrada