ENS HA DEIXAT L'AMIC JULIAN MASIP... foto del quadre de J.J. MANERO

ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP

Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18

.......................................

Embolcallat en la melangia de la tristesa,

i amb singlot a gola esperant el plor,

he sabut de tu que amb la nuvolada marxes

vers el caminal etern del teu infinit.

I ha vingut a mi el teu noble somriure

que sempre amb conversa usaves com amic.

Falta faràs a molts que et teníem bona estima

per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.

Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne marge,

tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot l’arbriu

i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,

els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit diví.

De  parla i somriure, amb ells en treies seva estima

i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.

Et trobaran en falta, fets i parla que els dedicaves...

Era un conjuri del bon fer que sempre vas tenir.

Nosaltres et recordarem, i falta has de fer-nos,

quan no et trobem pel poble  o seguint nostre camí. 

Fins sempre, amic, bon amic, perfecte amic.-Anton.

                              DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  14-3-18.