54.- 22-2-18
En l’ambient vibra la melodia...
Besa l’aire galtes i pitrera de la jove
i sa cabellera voleia.
Per què l’arbre té zel del ventijol?
Ell vol acaronament com té la noia...
Encerclat en el fullam
desitja despullar-se,
anhela que el buf penetri en sa pell.
La terra fosca arenosa tremola
i exhala alè de carícia,
també aspira a contacte...
La jove ajaguda en repòs sospira...
L’arbre espolsa fullam
i el vent fi del arbre
fa colga vestint la jove.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-2-18
................
55.- 23-2-18
L’agraïment a la hipocresia
li feia conèixer amb sobrietat
l’odi a la mentida escoltada,
l’enveja a l’empatia que no sura,
la supèrbia que s’amaga
En la duplicitat de criteris
quan convé serveix pel BE
com un somriure dolç
que enganya duent el desconeixement
Quan convé porta el MAL
i no se’n escapoleix,
sinó que el clava com punyal.
- arma de dos fils -
i està vivint, convivint,
fent feina dolça o bruta
com corderet innocent.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-2-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada