divendres, 16 de febrer del 2018

TAULA D'OFRENES... aquarel·la



37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.
Relliscarien entre dits gots i copes plens...
En les cadires el record parlava de goig i joia
i en mig els rams de flors de felicitat.
La celebració assolia dolçor llaminera
incrustada en pits i esperits de somriure clar.
Satisfeia la fantasia que embromava el lloc
i la melodia de parla era rajolí emmirallat
que dava camp a aquell concert d’amistat.
Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant
d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...
El perfum de la paraula embalsamava satisfet
com acaronament de seda en pell nua.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18