SE'NS COL·LOQUEN... aquarel·la

43.- 11-2-18

Se’ns col·loquen cuirasses de grat

o imposades per protegir-nos,  ens diuen.

Ens desperten sincerament la veritat ?

Les malifetes de la vida

– tendres som sempre com adolescents -,

les hem d’aprendre, no les coneixem.

- Experiència - clama la vellesa al jovent.

Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,

I ,allí, en el treball, les cabassades del gra

- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -

cauen damunt nostre sense vagar

i també se’ns mostra la realitat dura

i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.

La neu que cau com floquets innocents

es contaminen al tocar a terra

i saben que ja han acabat el vol...

És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.

Hem descobert que res és fàcil...

Sortim al neguit vital,

pregonament hospitalari

i ens donem compte que s’ha desgelat

aquell iglú pel descans

i en el que crèiem.

Realitat de realitats !!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.