LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera
encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts
voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi
culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo
fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o
cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA
!!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va
ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de
la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de
baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i
mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que
proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans
d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina
del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es
transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en
digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del
Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder
conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara,
del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la
joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una
parella
que establiren seva festa al finir la
recollida de seus oliverars.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada