Em faig el propòsit de no mirar-te.
Aplego els ulls a la llum que afueta
i em resguardo de clarors malsanes.
Me’n en ric de ta potència
que em fa internar ma visió
dins el túnel de la negació.
No et vull veure en el núvol
parint formes deformades per tu,
Alleugerades de veu que t’aplaudeixi
i corsecat enfonso la ma del misteri
fins trobar nova radiació visible
que em desperti autenticitat.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada