Visc del passat en l’arbriu boscós,
un sens fi d’històries bellugadisses
que no han parat d’entrar en el quiet viure...
La calma les inflama i es presenten,ara,
com vells escrits que viuen de nou la llum.
Vaig picotejant i mesclant l’escaiola
que en la gàbia del ocell espera inquieta.
Quants instants volen ser-hi esperant
que el llevat que porten febregi la pasta
i faci inflar la matèria que un dia va ser.
En la pastera hi poden viure infinitud
de records que un dia voldran retornar
a que els amanyagui en un nou viure?
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-8-17
1 comentari:
UN NOU VIURE...CADA MATI.
PASTA RECORDS...CADA NIT.
Publica un comentari a l'entrada