Callat i quiet escoltava
que deia el núvol intrèpid...
Xerrotejaven les marmanyeres,
voltors que destrossen la carnassa
i prop d’ells jo era com un territ ( ocell)
callat i quiet que escoltava.
Els grans poders usurpadors mouen,
Disposen,obliguen,...son ells el manament
i jo reitó sols em queda moure ales
amb vol d’arbre en arbre amb escany de veu
prevent-ne ratera que em trenqui potes per sempre.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 1-4-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada