10-8-13
No cauré en el vertigen de la recta,
caminaré per
entremig dels encontres
abraçat a les
meves joies...
Com puc segar el
blat
si em fa de jaç i
de record
per on la meva
vida ha seguit
dalt del penó de
les il·lusions.
Veuré el meu
destí.
i sonarà el meu
crit de trompeta
i seves notes
acompanyaran l’oratge
quan estigui
trist.
Meus peus
caminen segurs,
saben els secrets
guardats
a la finestra on
tinc els amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada