Caminaria
fins el tard ja fosc
a
punt de mirar la lluna ben clara.
L’arbriu
ensenyava ses urpes
nues
de fullam arreplegant ganivets a l’aire
que
al claror de la lluna feien de reixat
com
filferros lliures i relligant-se...
Quina
guerra !!Es podien trobar soldats armats
a
punt de lluita contra impensats animalons...
Allí,
però tenien seu castell de merlets atesos
per
formigues que corrien pel brancall,
escarabats
que posaven punts negres,
abelles
i vespes guardant seus llocs
com
guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben
guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava
permís de pas en indret tant ben guardat.
En
qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el
guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-
T.E.- 4-7-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada