Sorgia
valenta la Indiferència
i
es plantava incòlume davant
la
plegaria estesa de la Diferència.
-
A mi que em fa, es deia...
Collí
el got d’aigua ben ple
i
hi diposità el grapat de sidral
i
com bullia, com bullia...!!
El
temps impertèrrit consumia
temperat
instant a instant
la
reacció produïda en el got.
A
qui li era indiferent que el got bullís ?
Sabia
que al sobreeixir-se
se’n
anava el seu poder injectat ?
Fins
l’anxaneta sap i ben sabut
que
si puja a dalt de tot
i
joiós en FA o NO l’aleta,
desprès
ha
de baixar a tocar a terra...
Potser
si que tot puja i baixa...
DE
REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27- 2- 16
............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada