Lligaria el nuvolet
amb un cordell
i així el manaria.
Cap aquí, cap allà...
Dins hi tindria seves
armes: defectes i virtuts
sense deixar-les
veure, no fos que el copiessin ...
No es creia massa el
dels altres nuvolets que circulaven,
tots tenien també ses
dictadures i democràcies
segons els convenia
manifestar. Ell ho sabia.
Molts de farts se’n
aprofitaven i engrandien núvol
i fins obrien aixetes
i espetegaven als altres,
volien per a ells tot
el terreny per fer-hi seves cabrioles.
Manant, instigant,
afusellant amb paraules
els nuvolets
temorosos, que s’amagaven.
Pobrets, per que si
no aplaudien...venia la tempesta.
DE REBAIXES 16.-
ANTON.- T.E.- 21-2-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada