EN EL MEU DIA. Erem en un lloc.Erem en un
temps.Erem una colla. Diverses edats, en un front comú que ni sabiem ni
albiravem, fer-nos persones per al bé d'altres i nostre. Grup compacte a les
ordres de don Olegàri... Mestre que sabia fer anar la regla i el calbot, i com
a extrem el cara a la paret i el cara al sol... O genolls a terrra, braços
oberts com Crist i un parell de llibres per culturar musculatura... Es feia
respectar...I fins a algun li oferia les escorrialles de la llet que donya
Càndida li portava com a reforç a mig matí... Sabia la döna que aguantar,
dirigir, ensenyar era pesat i el coronava amb el premi...Quina colla
d'escollits !! I aquell dia varen escollir la porta del cel per
inmortalitzar-se... Rònega la porta, exemple del que els esperava... Allí
l'autor del miracle va posar com a puntals per que la porta no caigués a
Juanito a l'esquerra i a Delfí a la dreta, per que no fallessin en Pepito i en
Josep i al mig a L'Anton, a sigui aquest que coneixeu... Desprès cultivaren les
manilles, la folre,... en fi tota una torre humana... I per què don Olegàri no
hi era com a director...? Tenia un constipat i entre llençols i vànoves es
curava i no va poder inmortalitzar la seva figura... Llàstima,... no !! Aquell
dia le seva filla ens va fer de mestra i no hi va haver regla ni calbots ... i
el dia va pasar com una festa sense el borinot... Que poc ens feia feliços !!
Allí varem aprendre a ser persones? Se'ns obria un camí llarg... Ja veieu on
soc, on mai hauria cregut arribar... I amb l'ajuda vostra seguirem aquí al mig
recordant aquell castell on aguantava'm tot el que venia... Tot allò ens va fer
forts. Que el meu dia feliç ho sigui també per vosaltres... Us estima a tots
l'ANTON.- T.E.-6-2-16.
8 comentaris:
Per molts anys, ANTON. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, som lluny però també a prop al mateix temps. Moltes felicitats :-)
Moltes felicitats!!!
Esperem celebrar-ne, des d'aquí, uns quants més... Com diu en Mc, de lluny, però de ben a prop, en la quotidianitat. Compartim tantes coses!!!
A la foto antiga, no t'hagués reconegut si no ens arribes a situar on ets, però t'he de dir que en mirar-te, si qie he sabut trobat l'Anton que coneixem de les fotos que hem vist. A la foto actusl fas una cara alegre i plàcida, com et correspon pel teu caràcter i saviesa de vida.
Una abraçada doble, pel nen de dalt, pel nostre Anton de sota.
Gràcies amics... penseu que costa arribar fins aquí i creieu que en un últim i llarg temps vosaltres hi heu col·laborat en que es produís... He aprés molt de vosaltres i sense calbots ni braços en creu com ens feia aquell reverenciat don Olegari... seguir el sender de la Pau, Amor i Llibertat en que estem immersos.Vostre Anton.
Per molts anys i molta poesia!
Ahir et faig felicitar al teu darrer post, però no puc passar per aquí sense dir-te que em fa molt feliç compartir amb tu la teva manera de fer i ser, la teva saviesa.
Felicitats en Pau, Amor, Llibertat i Salut!
Aferradetes, Anton.
per molts anys Anton !!!!! que segueixis amb aquesta energia i vitalitat i pintant i escrivint com fins ara ....vuitanta sis abraçades !!!!
¡Felicidades! que puedas seguir cumpliendo muchos mas con buena salud el aspecto es bueno y la cabeza ni lo dudo.
Me alegro mucho que sigas con tu blog y tus estupendas acuarela, eso te mantiene.
Un abrazo y feliz día.
Encara que una mica tard, et dic:
PER MOLTS ANYS!!...I a seguir endavant per aquest bon sender que camines!!
Una abraçada molt forta.
Publica un comentari a l'entrada