ADMIRO quant passa pel davant meu
i fins coses que desconec prioritàriament
però em fan el xiu xiu que ens li faci cas...
Per contra puc constatar que m’admiren
per que la meva inutilitat pot ser útil
per comprovar el nivell d’aquesta
en ells mateixos i els
ressuscita...
Podem admirar com fan els esternuts
o com callen les dites que podem descobrir
dins aquell mimetisme encomanadís
que ens posa prop del ser útils a descobrir.
Admirar potser és voler ser com l’altre
que ens demostra propietats insignes
i no tenim els ressorts adequats que ens
obrin camí.
Tocar la guitarra o cantar com magnat del
cant,
escriure amb soltesa i complida habilitat...
Admirar, pot ser l’escaló abans de
l’enveja...?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13- 2- 16
2 comentaris:
L'enveja sana, en aquest cas! Crec que és molt bo de saber admirar, per exemple a tu!
Preciosa acuarela, eres todo un mágico de ella.
Que tu día sea bueno.
Publica un comentari a l'entrada