Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16
1 comentari:
Diuen que les persones no veirm la realitat tal com és sinó que la veiem tal com som.
Doncs, potser podem veure que tot s'acosta, si pensem en les coses que volem i que ens agraden...
Publica un comentari a l'entrada