6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau i goig al caminet.
VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada