AMIGA PURA, PER QUÈ ENS HAS DEIXAT ?..fotos de seva càmera.

FOTO FETA A L'ENTRADA DE CASA .I CEDIDA DESPRÈS PER ELLA
21-12-15

Una amiga especial ha marxat caminant el seu camí de la distància..

Persona que feia el bé i ens reconeixíem en la Pau i la Llibertat.

Va servir al seu poble i seus conciutadans sent regidora...

Bon plor li costà... Seva mare no la va voler votar i era

la primera dona que ocupava aquest lloc...

Fins dins del cor més volgut es troben parets sense porta ni finestra...

Feia anys  que seus pinzells eren coneguts de molts

i fa uns dies se li omplí l'ideari que volia pintar el cel...

i amb tots els seus estris pujà a un nuvolet...

No mirà prim en deixar el que tenia ja fet i per fer en eixa terra...

I se'n anà... 

Jo parlava amb ella de vegades...ens posàvem d'acord sempre...

Un dia va venir a casa junt amb seus companys d'inquietuds

i va voler immortalitzar l'acte :- Tu ja sé que ens votaràs, pensem igual...

FOTOS DE PURA SENTIS QUE EM CEDÍ.  SORTIDES DE LA SEVA CÀMERA .EXPOSICIÓ DE QUADRES SETMANA CULTURAL 2015

Pura, penso en tu i no sé que dir-te...

 Volem el contacte de la veu,

volem el contacte dels ulls,

volem el contacte de germanor

Tenim el contacte del record

i som rics de bossa buida

amb el pensament ple

de tot el que teníem...

i que s'ha escolat.

I dintre d’aquesta sínia

anem treballant fins desaiguar,

fins esgotar l’instant

que puja gola amunt

i arriba el plor...

Per què no som eterns... aquí?

Som uns RES en un instant.

Però ens em conegut,

ens hem reconegut

i és aquest coneixement

que ens fa  eterns...

ANTON.-T.E.- 30-12-15