Va rebre la
carta i no en va fer cas...
Quantes n’havia
enviat sense rebre retorn ?
Si que es deia
tinc totes les cartes,
que conservaria
per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...
Guardava també per
pagar,fesols i cigrons per fer el joc
al racó de l’ombra
al carrer i cadira baixa...
Oh, el lloc ja
li guardaven les velles de mocador al cap
que duien per no
embullar els sentiments
que el cabell al
aire erosionava en la calma
de pensaments
penjats d’enervants dèries eròtiques...
Guardava en el
calaix totes les cartes,sí,
que usaria per
guanyar als que no n’hi feien cas
de la seva
baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...
Què és pensaven
i no sabien pas els tòtiles de corbata
que passejaven engreïts
el seu coll ben planxat
quan ensenyés
els asos i tresos i sotes i cavalls i reis
que d’avantpassats
guardava en el seu altaret,
se’ls posarien
les galtes vermelles i el singlot en camí
i a seves mans
aparcaria el delme sofert...
Podia dejunar
tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.
Ja sabia que
portava la carta rebuda,
embulls que va descriure
un dia i ara li copiaven...
Va rebre la
carta i no en va fer cas....
DE REBAIXES 15.-
ANTON.- T.E.- 29-11-15.
.........
SILENCIS
73.- Escoltar
l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...
Parla l’arbriu
la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada